El record s'atansa al meu cos petrificat
vora el mar vermell 
de lli i cotó i por i melangia.
De sobte, vénen a mi
formes i colors que no reconec
la boca de la nit de premolars indignes
que toco amb l'índex amb minuciosa cura
i ella estreny estels de llavis porpres
amb un no premsat que aconsegueix xuclar-me la vida.
Llavors penso que no li escau
-quina injusticia-
aquest  vestit de llum que he imaginat
que es posaria
 després de estripar-me la carn
de fer-me l’amor
i cavar-me un solc de foc on remullar els ulls
per més endevant poder llegir poesia.