Fer-se gran es reconèixer
que no m'agafaràs mai més del dit petit
que llar es pronuncia
més aviat com un pronom
que et sobrevola i et deixa enrera
( llavors, ma petite fleur,
forat blanc
que expulses llum,
com d'insignificants resulten
les cases inclinades
els somnis, les vidrieres)
Fer-se gran
vol dir aceptar-me al fi, extrangera
i que jo et sigui així
vol dir aceptar-me al fi, extrangera
i que jo et sigui així
un adéu de tornada
o una petita àncora
que et pengi del coll
i et recordi aquells matins
en els que, entre els llençols,
et sabies més de mi que del mar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario