martes, 8 de enero de 2013

Fer-se gran es reconèixer
que no m'agafaràs mai més del dit petit
que llar es pronuncia
més aviat com un pronom
que et sobrevola i et deixa enrera 
( llavors, ma petite fleur, 
forat blanc 
que expulses llum,
com d'insignificants resulten
les cases inclinades
els somnis,  les vidrieres)
Fer-se gran
vol dir aceptar-me al fi, extrangera
i que jo et sigui així 
un adéu de tornada
o una petita àncora 
que et pengi del coll 
i et recordi aquells matins 
en els que, entre els llençols,
et sabies més de mi que del mar. 


No hay comentarios:

Publicar un comentario