Maldestre cor ple tot de melangia
oblida’t ja de viure en el que et deixa
en aquella ombra greu que no il•lumina
on les paraules es precipiten
 cap a un passat obtús que mai retorna.

N’ets lliure i has de comprendre
que resta encara un marge
 on l’aire arriba net
i el mar toca de bon matí les cases
i els nens acumulen al fons de cubs de plàstic
petxines de colors, palets de fusta
algun cargol marí i records menuts de mare
que van ballant dances de platja
tot fent girar vestits de flors
i prou. Que ve la primavera.

Mira els teus llavis de batec
 plens de sal quan escorres les cortines
Confereix-te sense límits
 que no hi ha dol que pugui comprimir-te.

La vida que no estàs vivint et vol
no subjectis el seu cos
i que voli temps amunt
sense l’excès del teu amor tossut i inacabable.
I tu que pots ser sols tu a la meva mà
queda’t i gaudeix dels crits de les gavines.

Deixa't temptar pel que encara està per vindre.