Des cel obert

a s’horabaixa d’un somni

 on te crido.  

Tu car, clar de lluna.

infles sa roba per vestir

amb nua tendresa es llit,

vaixell de lli.

on es teu cos llarg

Ofegarà sa por

en un mar de fum i de literatura.

Jo tenc aquest costat des mar

la certesa d’estimar.

Com ses arbres

Tenen es vent mistral

Com mons dits l’enyor

Des teus cabells.

I en sa nit

Te faig nèixer de nou

Si tanc ses ulls

te germin

arran d’aquella terra bruna

que te creix vora del foc.

( on sos llavis siguin)

I el te don

Allò que deim oblit

Lo't donaré,

maldament te quedis

Sa meua part…

Jo ja he oblida’t com te s’oblida